dijous, 16 de maig del 2013

Carta al director


Robyn Jones, X-864D9800

Castelló d’Empúries, Girona.  Dimarts 23 d’abril, 2013.

Estimat director, volia dir-vos que el vostre anunci de l’any 2012 d’Estrella Damm ha sigut un dels anuncis més captivadors de l’any. Tot i que es fa cada any, la versió del 2012 ha sigut el que més m’ha agradat.
Em sembla que heu captivat molt bé la sensació d’arribada de l’estiu i la volta a casa a veure la família i els amics. A més de la sensació que provoca les imatges són molt boniques i vives, però el que acaba de millorar-ho tot és la cançó que heu triat. Conjunta perfectament amb l’historia de l’anunci i s’ha donat molt a conèixer aquesta cançó, “You can say no forever”, gràcies a vosaltres.
L’única cosa que es fa pesada de la versió original de l’anunci és que es molt llarg, per això agrada més la versió curta, o com a mínim a mi m’agrada més.
Us felicito, és un anunci molt bo, i cada es un dels millors que surt a la televisió!

Com ha canviat el sistema educatiu?



La persona a qui he triat per fer aquestes preguntes és a la meva mare.  La meva mare va fer tota l’educació a Anglaterra, per tant, hi han moltes diferències entre l’educació d’aquí,Catalunya, i allà.
Quan li he començat a parlar de com és la nostre educació, ja m’ha dit que havia canviat molt l’actitud dels alumnes. En la seva època tothom intentava tenir notes altes, bones, ja que hi havia molta competència. Ella pensa que avui en dia, els alumnes no volem ,ni intentem tenir una nota més alta que el 5, que per ella és una nota molt baixa. També creu que el respecte que els hi tenim als professors també ha canviat molt. Quan ella anava a l’escola a tot el professorat se’ls hi havia de dir senyor, senyora o senyoreta acompanyat del seu cognom. Rarament sabien el nom d’un professor, i si es sabia mai se li havia de dir així. A més era molt més estricte, hi havia un reglament sobre com s’havia de vestir, i si no s’obeïa hi havien conseqüències.
A part d’això ella no creu que hi hagin moltes més diferències. L’edat en el que es deixava l’escola es la mateixa, els 16 (l’edat mínima legal per deixar l’escola) o els 18. Si que ha reconegut que normalment els nois deixaven l’escola abans, però que no n’està segura perquè ella anava a una escola on només hi havien noies.
Mentre m’explicava com era en la seva època, sempre em remarcava com ella creu que no han pitjorat els alumnes, si no el que s’espera d’ells.