Querido John

Títol: Querido John
Títol original: Dear John
Estreno: 05/02/2010
Director: Lasse Hallstrom
Guionista: Jamie Linden
Reparto: Amanda Seyfried, Channing Tatum, Henry Thomas, Richard Jenkins, Scott Porter, Luke Benward, David Andrews, Keith Robinson, Maxx Hennard, D.J. Cotrona, Cullen Moss, Leslea Fisher

La pel·lícula Querido John tracta sobre una parella Savannah i John que es coneixen un dia a la platja a California del Sud. Són persones de mons completament diferents, John és soldat i Savannah una universitària. Els dos coincideixen en aquell moment perquè retornen a casa seva per vacances. Tot i no tenir res en comú, des del primer moment en que es coneixen es senten atrets l’un per l’altre.

 

Passen dues setmanes junts i després cada un ha de retornar a les seves vides, però decideixen intentar mantenir la relació escrivint-se sempre que poden. Això dura durant una època però passa un fet tràgic en la vida de Savannah que canvia radicalment la seva situació de vida i impedeix que continuï la seva relació.

És  una pel·lícula molt bona basada en un llibre de Nicholas Sparks. La pel·lícula a més d’haver-hi una historia d’amor molt apassionant  tracta altres temes, com l’autisme. La Savannah està en contacte amb un nen amb aquest trastorn, i és ella qui descobreix que el pare d’en John també ho té. Channing Tatum, que dona vida al paper de John, actua molt bé, ja que interpreta perfectament a un noi jove amb problemes a casa i una vida dura a l’exèrcit. Tot i ser tan dur, a més interpreta un noi bojament enamorat, que ho fa molt creïble.

El paper del seu pare, un paper molt difícil ja que ha d’actuar com un home autista, s’interpreta a la perfecció. Durant el principi de la pel·lícula ja es comencen a notar característiques del trastorn, i a mesura de que va passant el temps es nota cada vegada més. Durant tot el film creix l’amor entre els dos i ho fan d’una manera molt creïble i que emociona a l’espectador. Tot i ser una pel·lícula lenta en el que no hi ha gaire acció, mai avorreix ni hi ha moments on et desenganxes.

Les imatges són molt bones. Les escenes on apareixen Savannah i John són molt maques i estan molt ben triades. L’únic punt que no es molt fort és la banda sonora. No hi ha gaire música i si n’hi ha és només de fons i no dona emoció al moment.

És una pel·lícula que fa pensar, i la recomano molt per totes les edats, tan per nois com per noies.

El meu primer llibre

El primer llibre que recordo haver llegit, va ser un llibre anglès anomenat Black Beauty. Tractava sobre un cavall i el seu amo, i com creixien junts i la relació entre ells. És una història molt maca, però també acaba malament. El vaig llegir perquè me’l va regalar el meu avi per Nadal quan tenia 6 anys. Era un llibre molt llarg i no el podia llegir tota sola, per això cada nit abans de dormir durant les 2 setmanes que estava a Anglaterra, el meu avi em llegia unes quantes pàgines, i entre els 2 vam poder acabar el llibre. Quan el vaig acabar de llegir el meu avi em va explicar que també havia sigut el seu primer llibre llegit, i que encara era el seu preferit. Crec que per això sempre l’he recordat. Aquest llibre és un dels pocs que he llegit voluntàriament ja que no sóc gaire de llegir. M’agrada llegir, però em costa molt començar-ho a fer i seguir amb el llibre. Crec que em costa tan continuar llegint un mateix llibre perquè si al principi m’aburreix o no estic concentrada llegint-lo m’en canso molt ràpidament, i mai arribo al nus de la història i per això mai m’enganxo del tot. M’agradaria ser de les persones que els hi encanta llegir. Crec que la gent llegeix per poder entretenir-se i aprendre coses noves. Crec que llegir, es una manera de tenir més imaginació, ja que tot el que et llegeixes t’ho has d’imaginar, els personatges, els espais, tot. Per què continues llegint un llibre crec que hauria de ser un llibre que comences tot des del principi, que des de la primera pàgina ja hi hagués acció i que durant tot el llibre passesin fets interesants i divertits.

Dels llibres que he llegit fins ara el meu personatge preferit és Sherlock Holmes. És un personatge molt clàssic de la literatura, i un personatge preferit molt típic. L’he escollit perquè trobo que la seva manera de resoldre els casos, i deduir respostes és impressionant. Tot i ser tan observador i llest, té una mena de doble personalitat, que fa que m’interessi encara més. Trobo que té doble personalitat perquè d’una part és molt lògic i llest, però d’una altre dedueix del res les seves teories i a més és un personatge que mai saps que farà i com actuarà.

Els grafits

De pintades a les parets  n’hi ha per a tot arreu, a cada poble i ciutat n’hi ha, però no vol dir que a cada poble hi hagi grafits. Els grafits no son només pintades, són art. Són art per la senzilla raó de que la persona que ho fa expressa els seus sentiments i la seva visió sobre temes, com qualsevol escultor o pintor. Tot i això, no tothom opina el mateix. Cal distingir pintades de grafits, no és el mateix. Segons el diccionari un grafit és “Inscripció o dibuix fet en una paret, un monument, etc.”. Els grafits van sorgir a Nova York, ho feien en els metros on signaven el seu nom, i cada cop ho feia més gent i cada vegada més extravagants. Era una espècie de competició per veure qui podia expressar-se millor i enviar un missatge. En canvi, una pintada es un dibuix fet a una paret o monument, però sense inspiració, sense significat, només son guixots.

Però hi han llocs on es pot pintar i llocs on no, per exemple en un monument històric, o a les parets de cases, no és un lloc adequat per fer grafits, ja que no estan respectant la llei. La multa d’haver fet un grafit és de 150 euros, però no és res comparat amb el que es van gastar al 2011 ajuntaments d’algunes ciutats i pobles en tapar i netejar espais públics on s’han fet pintades: 50.000  euros. A ciutats com Barcelona hi han espais  on es pot pintar lliurament, sense que sigui vandalisme, que és la manera correcte de pintar grafits.

Per tant,el grafit  és un art, però no sempre legal. És un art modern tan respectable i correcte com qualsevol altre però cal pensar que hi ha espais on es pot fer  i espais on no, i els artistes calen respectar la llei, i els veïns del poble.

Història d'intriga