Querido John

Títol: Querido John
Títol original: Dear John
Estreno: 05/02/2010
Director: Lasse Hallstrom
Guionista: Jamie Linden
Reparto: Amanda Seyfried, Channing Tatum, Henry Thomas, Richard Jenkins, Scott Porter, Luke Benward, David Andrews, Keith Robinson, Maxx Hennard, D.J. Cotrona, Cullen Moss, Leslea Fisher

La pel·lícula Querido John tracta sobre una parella Savannah i John que es coneixen un dia a la platja a California del Sud. Són persones de mons completament diferents, John és soldat i Savannah una universitària. Els dos coincideixen en aquell moment perquè retornen a casa seva per vacances. Tot i no tenir res en comú, des del primer moment en que es coneixen es senten atrets l’un per l’altre.

 

Passen dues setmanes junts i després cada un ha de retornar a les seves vides, però decideixen intentar mantenir la relació escrivint-se sempre que poden. Això dura durant una època però passa un fet tràgic en la vida de Savannah que canvia radicalment la seva situació de vida i impedeix que continuï la seva relació.

És  una pel·lícula molt bona basada en un llibre de Nicholas Sparks. La pel·lícula a més d’haver-hi una historia d’amor molt apassionant  tracta altres temes, com l’autisme. La Savannah està en contacte amb un nen amb aquest trastorn, i és ella qui descobreix que el pare d’en John també ho té. Channing Tatum, que dona vida al paper de John, actua molt bé, ja que interpreta perfectament a un noi jove amb problemes a casa i una vida dura a l’exèrcit. Tot i ser tan dur, a més interpreta un noi bojament enamorat, que ho fa molt creïble.

El paper del seu pare, un paper molt difícil ja que ha d’actuar com un home autista, s’interpreta a la perfecció. Durant el principi de la pel·lícula ja es comencen a notar característiques del trastorn, i a mesura de que va passant el temps es nota cada vegada més. Durant tot el film creix l’amor entre els dos i ho fan d’una manera molt creïble i que emociona a l’espectador. Tot i ser una pel·lícula lenta en el que no hi ha gaire acció, mai avorreix ni hi ha moments on et desenganxes.

Les imatges són molt bones. Les escenes on apareixen Savannah i John són molt maques i estan molt ben triades. L’únic punt que no es molt fort és la banda sonora. No hi ha gaire música i si n’hi ha és només de fons i no dona emoció al moment.

És una pel·lícula que fa pensar, i la recomano molt per totes les edats, tan per nois com per noies.